trīcor
trīcor, ātus, 1, v. dep. n. [tricae], to make or start difficulties; to trifle, dally, shuffle, play tricks (Ciceron.), Cic. Att. 15, 13, 5: Publilius tecum tricatus est, id. ib. 14, 19, 4. —Collat. form trīco, reflex., to dally, delay: hora surgendi ne te trices, Vulg. Ecclus. 32, 15.
No short def.
Headword (normalized):
trīcor
Headword (normalized/stripped):
tricor
Intro Text:
trīcor, ātus, 1, v. dep. n. [tricae], to make or start difficulties; to trifle, dally, shuffle, play tricks (Ciceron.), Cic. Att. 15, 13, 5: Publilius tecum tricatus est, id. ib. 14, 19, 4. —Collat. form trīco, reflex., to dally, delay: hora surgendi ne te trices, Vulg. Ecclus. 32, 15.
URN:
urn:cite2:scaife-viewer:dictionary-entries.atlas_v1:lat.ls.perseus-eng2-n49046
No citations.
{
"content": "trīcor, ātus, 1, v. dep. n. [tricae], to make or start difficulties; to trifle, dally, shuffle, play tricks (Ciceron.), Cic. Att. 15, 13, 5: Publilius tecum tricatus est, id. ib. 14, 19, 4. —Collat. form trīco, reflex., to dally, delay: hora surgendi ne te trices, Vulg. Ecclus. 32, 15.\n",
"key": "tricor",
"type": "main"
}