prae-cello
prae-cello, ĕre (collat. form, acc. to the 2d conj.; pres. praecellet, Plaut. Ps. 2, 3, 13; perh. originally written praecellit), v. a. and n., to rise above others. Act., to surpass, excel any one (post-Aug.; syn. antecello): praecellere aliquam fecunditate, Tac. A. 2, 43; Dig. 50, 2, 6.— Neutr. To distinguish one's self, to excel (syn. excello): ut quisque fortunā utitur, Ita praecellet, Plaut. Ps. 2, 3, 14: praecellere mobilitate, Lucr. 2, 161: odore et suavitate, Plin. 15, 21, 23, § 85: dignitate inter aliquos, Dig. 2, 14, 8: praecellere per insignem nobilitatem et eloquentiam, Tac. A. 3, 24.— Alicui. To be superior to, to excel: mortalibus, Sil. 15, 74.— To preside or rule over (Tacitean): genti, Tac. A. 12, 15.—Hence, prae-cellens, entis, P. a., surpassing, excellent, eminent, distinguished (class.). Of persons: vir et animo et virtute praecellens, Cic. Balb. 10, 25.—Sup.: vir omnibus rebus praecellentissimus, Cic. Verr. 2, 4, 44, § 97.— Of things: uniones magnitudine praecellentes, Plin. 9, 35, 56, § 113: formā praecellente, id. 7, 53, 54, § 184: vir ingenii praecellentis, Gell. 19, 8, 3.—Comp.: arbor pomo et suavitate praecellentior, Plin. 12, 6, 12, § 24.
No short def.
Headword (normalized):
prae-cello
Headword (normalized/stripped):
prae-cello
Intro Text:
prae-cello, ĕre (collat. form, acc. to the 2d conj.; pres. praecellet, Plaut. Ps. 2, 3, 13; perh. originally written praecellit), v. a. and n., to rise above others. Act., to surpass, excel any one (post-Aug.; syn. antecello): praecellere aliquam fecunditate, Tac. A. 2, 43; Dig. 50, 2, 6.— Neutr. To distinguish one's self, to excel (syn. excello): ut quisque fortunā utitur, Ita praecellet, Plaut. Ps. 2, 3, 14: praecellere mobilitate, Lucr. 2, 161: odore et suavitate, Plin. 15, 21, 23, § 85: dignitate inter aliquos, Dig. 2, 14, 8: praecellere per insignem nobilitatem et eloquentiam, Tac. A. 3, 24.— Alicui. To be superior to, to excel: mortalibus, Sil. 15, 74.— To preside or rule over (Tacitean): genti, Tac. A. 12, 15.—Hence, prae-cellens, entis, P. a., surpassing, excellent, eminent, distinguished (class.). Of persons: vir et animo et virtute praecellens, Cic. Balb. 10, 25.—Sup.: vir omnibus rebus praecellentissimus, Cic. Verr. 2, 4, 44, § 97.— Of things: uniones magnitudine praecellentes, Plin. 9, 35, 56, § 113: formā praecellente, id. 7, 53, 54, § 184: vir ingenii praecellentis, Gell. 19, 8, 3.—Comp.: arbor pomo et suavitate praecellentior, Plin. 12, 6, 12, § 24.
URN:
urn:cite2:scaife-viewer:dictionary-entries.atlas_v1:lat.ls.perseus-eng2-n37374
No citations.
{
"content": "prae-cello, ĕre (collat. form, acc. to the 2d conj.; pres. praecellet, Plaut. Ps. 2, 3, 13; perh. originally written praecellit), v. a. and n., to rise above others. Act., to surpass, excel any one (post-Aug.; syn. antecello): praecellere aliquam fecunditate, Tac. A. 2, 43; Dig. 50, 2, 6.— Neutr. To distinguish one's self, to excel (syn. excello): ut quisque fortunā utitur, Ita praecellet, Plaut. Ps. 2, 3, 14: praecellere mobilitate, Lucr. 2, 161: odore et suavitate, Plin. 15, 21, 23, § 85: dignitate inter aliquos, Dig. 2, 14, 8: praecellere per insignem nobilitatem et eloquentiam, Tac. A. 3, 24.— Alicui. To be superior to, to excel: mortalibus, Sil. 15, 74.— To preside or rule over (Tacitean): genti, Tac. A. 12, 15.—Hence, prae-cellens, entis, P. a., surpassing, excellent, eminent, distinguished (class.). Of persons: vir et animo et virtute praecellens, Cic. Balb. 10, 25.—Sup.: vir omnibus rebus praecellentissimus, Cic. Verr. 2, 4, 44, § 97.— Of things: uniones magnitudine praecellentes, Plin. 9, 35, 56, § 113: formā praecellente, id. 7, 53, 54, § 184: vir ingenii praecellentis, Gell. 19, 8, 3.—Comp.: arbor pomo et suavitate praecellentior, Plin. 12, 6, 12, § 24.\n",
"key": "praecello",
"type": "main"
}