per-cĕlĕbro
per-cĕlĕbro, āvi, ātum, 1, v. a., to practise a thing very frequently. In gen. (post-class.): ut exercerent, ut gererent, ut percelebrarent haec mala, Arn. 2, 43.— In partic., to pronounce frequently, to have often in one's mouth (class.): de quā muliere plurimi versus totā Siciliā percelebrantur, Cic. Verr. 2, 5, 31, § 81: pervulgata et percelebrata sermonibus res est, id. Cael. 29, 69.
No short def.
Headword (normalized):
per-cĕlĕbro
Headword (normalized/stripped):
per-celebro
Intro Text:
per-cĕlĕbro, āvi, ātum, 1, v. a., to practise a thing very frequently. In gen. (post-class.): ut exercerent, ut gererent, ut percelebrarent haec mala, Arn. 2, 43.— In partic., to pronounce frequently, to have often in one's mouth (class.): de quā muliere plurimi versus totā Siciliā percelebrantur, Cic. Verr. 2, 5, 31, § 81: pervulgata et percelebrata sermonibus res est, id. Cael. 29, 69.
URN:
urn:cite2:scaife-viewer:dictionary-entries.atlas_v1:lat.ls.perseus-eng2-n34684
No citations.
{
"content": "per-cĕlĕbro, āvi, ātum, 1, v. a., to practise a thing very frequently. In gen. (post-class.): ut exercerent, ut gererent, ut percelebrarent haec mala, Arn. 2, 43.— In partic., to pronounce frequently, to have often in one's mouth (class.): de quā muliere plurimi versus totā Siciliā percelebrantur, Cic. Verr. 2, 5, 31, § 81: pervulgata et percelebrata sermonibus res est, id. Cael. 29, 69.\n",
"key": "percelebro",
"type": "main"
}