ăpostăta
ăpostăta, ae, m., = ἀποστάτης, an apostate (eccl. Lat.). Lit., Tert. adv. Marc. 5, 11; Sedul. 5, 138; Cod. Th. 16, 7, 1. — In gen., a bad, wicked man: qui dicit regi, apostata, Vulg. Job. 34, 18: homo apostata, vir inutilis etc., ib. Prov. 6, 12.
No short def.
Headword (normalized):
ăpostăta
Headword (normalized/stripped):
apostata
Intro Text:
ăpostăta, ae, m., = ἀποστάτης, an apostate (eccl. Lat.). Lit., Tert. adv. Marc. 5, 11; Sedul. 5, 138; Cod. Th. 16, 7, 1. — In gen., a bad, wicked man: qui dicit regi, apostata, Vulg. Job. 34, 18: homo apostata, vir inutilis etc., ib. Prov. 6, 12.
URN:
urn:cite2:scaife-viewer:dictionary-entries.atlas_v1:lat.ls.perseus-eng2-n3092
No citations.
{
"content": "ăpostăta, ae, m., = ἀποστάτης, an apostate (eccl. Lat.). Lit., Tert. adv. Marc. 5, 11; Sedul. 5, 138; Cod. Th. 16, 7, 1. — In gen., a bad, wicked man: qui dicit regi, apostata, Vulg. Job. 34, 18: homo apostata, vir inutilis etc., ib. Prov. 6, 12.\n",
"key": "apostata",
"type": "greek"
}