lăcĭo
lăcĭo, ĕre, v. a. v. laqueus, to entice, allure: lacit, in fraudem inducit. Inde est allicere et lacessere; inde lactat, illectat, delectat, oblectat, Paul. ex Fest. p. 117 Müll.; cf.: lacit, decipiendo inducit. Lax etenim fraus est, id. ib. p. 116.