ἑλκοποιός
ἑλκοποιός, όν, having power to wound, A. Th. 398; cf. ἑλκοποιόν· κανθαρίς, Hsch. -->
{ "headword": "ἑλκοποιός", "urn": "urn:cite2:scaife-viewer:dictionaries.v1:lsj-n33750a", "citations": [], "senses": [], "key": "e(lkopoio/s", "type": "main" }