ἑλκοποιός
ἑλκοποιός, όν, having power to wound, A. Th. 398; cf. ἑλκοποιόν· κανθαρίς, Hsch. -->
{
"headword": "ἑλκοποιός",
"urn": "urn:cite2:scaife-viewer:dictionaries.v1:lsj-n33750a",
"citations": [],
"senses": [],
"key": "e(lkopoio/s",
"type": "main"
}